FOTOS: PUJADA AL ROC DE FRAUSA

Bones gent;

Finalment aquest passat dissabte seguint d'aprop la previsió meteorològica hem optat per canviar la sortida que teniem programada al Canigó per una matinal al Roc de Frausa intentant evitar així les tempestes que estaven anunciades per el Pirineu.

I val a dir que l'opció ha estat molt encertada doncs es tracta d'una zona tot i que propera, força desconeguda per nosaltres. La ruta te l'encant de trancòrrer per la carena del massis de Les Salines i d'assolir el cim més alt de l'Alt Empordà (Roc de Frausa=1450m).

Els matiners de la secció hem sigut en Maño, en German, en Joan, en Lluís Albert, en Quim, la Marta, en Pere Sala, en Lluís Tomàs, en Pere Garcia i l'Isaac, que hem finalitzat la ruta d'uns 32km i 1000m de desnivell positiu amb unes 6h aprox.

Encara fosc començem a caminar. Son les 07:30h del matí i de moment sembla ser que no plou! En Lluís Tomàs i en Pere Garcia arrencant motors.

Aviat comença a clarejar. Les pendents a l'inici son força suaus i permeten un ambient distès entre el grup.

El desnivell no es acusat durant el recorregut però es constant i guanyem alçada quasi sense notar-ho. Malgrat el dia enboirat divisem el Pantà de Boadella en la llunyania.

Quasi sense esparar-ho ens topem amb la Font de Les Salines on l'aigua fresca i bona es molt d'agraïr.

Aprofitem l'espai per "ventar un retrato" de grup a la font acompanyats per en "Mastí", el rellam de gos que no sabem d'on ha sortit però que ens ha seguit sempre fidel desde que hem començat a caminar a Maçanet de Cabrenys fins al cim....deunidó!

Anem endinsant-nos en fagedes frondoses tot seguint les traces del GR espantant de tant en tant algun senglar solitari que campa lliurament per aquestes contrades.

Els boletaires de la secció s'animen a caçar els primers bolets de la temporada. En Joan orgullós de la seva collita mostra els exemplars a la resta de la colla.


Ja més amunt i rondant els 1300m el bosc s'aclareix i deixa pass a una zona d'enormes blocs de granit. El cim ja es a la vora.

Finalment i després d'unes 3h ens plantem al cim del Roc de Frausa. La boira que ens ha acompanyat pràcticament tota l'estona, ens priva de veure les vistes sobre les muntanyes de la Garrotxa, el Massis del Canigó i part del Pirineu oriental.

Embadalits quedem tot el grup quan en Lluís Albert ens mostra les seves dots de gran orador recitant un poema d'en Santiago Rusiñol al cim en honor de l'excursionisme. Quin gran moment!!

Ja de baixada de nou per la fageda ens enganxa una pluja fina que després es converteix en un aiguat que ens deixa a tots xops i sense mes escapatòria que anar baixant fins a trobar els cotxes. Si ja ho deia l'home del temps....

Un cop abaix i com a sorna vengativa surt de nou el sol deixant-nos entreveure el paissatge que la boira ens ha enterbolit durant tot el trajecte.

I per últim com no podia ser d'una altre manera, col·laborem i com mana la tradició de la millor forma possible amb l'economia local...cargols a la llauna, civet de senglar i bon raig de vi negre!!!

Salut i fins la propera!!!!

FOTOS: JORNADA D'ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS

Bones gent;

El dissabte passat una bona representació de membres de la secció varem anar a Solius en una de les ja tradicionals jornades d'iniciació a l'escalada esportiva que duem a terme regularment a la secció.

El resultat d'aquesta jornada va ser tot un èxit amb una bona participació de públic, un dia assolellat i calurós i el bon rotllo que habitualment regna sempre en totes les activitats que fem a la secció.

El personal que es va animar a a matinar per anar a tibar foren; en Lluís Tomàs, L'Oriol, en Francisco, en Rafa, la Marta Martí, en Lluís Camacho, en Toni, la Marta Roure, la Mireia, en Paski, l'Elvira, la Marga, en Bengi, la Martona i l'Isaac. Us deixem algunes fotos com a record de la jornada.

El grup a rribem a Solius cap a a quarts de 10 carregats i disposats per passar una bona jornada d'escalada. A la foto la Marga tancant el grup.

Aviat ens posem per feina, muntem 4 grups i equipem 4 vies "del tiron" per anar fent boca. La zona triada es com sempre la d'iniciació amb vies assequibles.

Poc a poc la gent es va animant en veure els seus companys com disfruten mentre tiben. A la foto en Lluís Tomàs reprenent l'art de l'escalada després de més d'1 anys parat al dic sec.

L'Efecte d'invasió quan venim a Solius sempre es present però avui es força notable doncs el peu de via està quasi ocupat en la seva totalitat per membres del CER i la paret queda col·lapsada per cordades escalenques.

Hi ha força gent que avui s'estrena en el món de l'escalada i es d'agraïr que tots disfrutessin al màxim i tinguessin ganes de tornar-hi al acabar la jornada. Aquí en Paski celebrant la seva primera via.

Una de les coses que ens agrada més a la secció es veure com s'està formant la "cantera" que el dia de demà formarà el relleu generacional de la secció. Els primers d'aquesta cantera ja s'estant deixant veure per les parets de Solius. A la foto l'Oriol de només 7 anyets va fer un PAPERÀS a Solius i el nano va probar quasi totes les vies, va deixar a tothom al·lucinat i va demostrar que el futur està més que garantit!!!! Visca la nova generació d'escaladors escalencs!!!!!

Per cert, l'Oriol no només va disfrutar de valent trepant per les parets sino que va demostrar estar atent i va col·laborar sense que ningú li ho demanés en la recollida de corda...

...i de material de la paret. En una paraula...IMPRESSIONANT!!!! També volem felicitar a la Mireia de tans sols 11 anys que va fer un gran paper enfilant-se a vies que ens van fer suar a més d'un.

Després d'una calurosa i animada jornada d'escalada fem la foto de grup a l'ombra perquè de sol i de vies ja en tenim prou per avui.

Avants de marxar però fem una última ullada a l'indret màgic de Solius desde les alçades i fem involuntàriament una foto pel record.

Volem felicitar a tothom per un dia memorable i agraïr el bon rollet del que tots ens som partíceps i sobretot desitjar a l'Oriol i la Mireia que s'animin a acompanyar-nos d'ara endavant a escalar amb nosaltres.

NOVETAT: EXCURSIONS PEL MONTGRÍ

Bones gent;

Presentem un projecte que esperem que acabi d'animar a tots aquells que us agrada caminar i que encara potser no heu trobat el vostre "lloc" a la secció de muntanya del CER.

El massis del Montgrí

Cada primer diumenge de mes hem programat una sortida pel Montgrí. L'activitat es tracta d'una excursió circular a peu pels indrets que amaga el nostre massis, normalment d'una durada d'entre 3 i 5 hores, i d'una dificultat mitja/baixa. Cada mes obviament l'excursió transitarà per paratges diferents fent-nos conèixer racons insòlits i viure paisatges d'ensomni.

Aquest projecte preten dinamitzar l'oferta de caminades i excursions fàcils de durada moderada que duem a terme a la secció. Al llarg d'aquests tres anys que duem de vida hem constatat que l'afluència de públic demandant d'aquest tipus de sortides va en augment i per tant hem cregut convenient ampliar d'aquesta manera el nostre ventall d'activitats sempre complint la nostra "màxima" de que la muntanya es a l'abast de qui vulgui sortir a caminar.

Tot i que cada mes us penjarem la informació de la sortida al nostre blog, només comentar-vos que tant la data com l'hora seran sempre les mateixes; el primer diumenge de cada mes a les 08h al CER. Recordar-vos que son sortides adreçades tant a gent que vol començar a caminar com a aquells que volen agafar una bona forma per assolir reptes més ambiciosos en el futur.

Per aquestes sortides cal dur calçat adequat de muntanya (bambes o botes), aigua i alguna peça d'abrig.

Salut a tothom i animeu-vos a caminar!!!

FOTOS: CAP DE SETMANA COMPLET AL PALLARS

Bones gent;

El passat cap de setmana alguns representants de la secció varem fer un cap de setmana complet al Pallars. Dissabte varem fer Ràfting al Noguera Pallaresa i diumenge varem anar a pujar als Encantats al Parc Nacional d'Aïguestortes. Els que finalment ens varem poder muntar el cap de setmana forem en Pasqui, en Martí, en Jordi Comes, en Job, la Marta i l'Isaac.

Un cap de setmana per recordar amb un clima molt favorable i un grup inmillorable. Per mostra algunes fotos del moment;

Després d'una bona kilometrada i alguna que altre ressaca el que menys desitjàvem era enfundar-nos en un tratge de goma. Quina calorada!!

Un cop ja davant del riu la cosa canvia, els ànims s'escalfen i l'adrenalina comença a aflorar. El grup disfressat per anar a l'aigua i disposat per remar de valent.

La veritat es que aquest riu no s'està d'hòsties i ens posa les piles ràpid a tots. Nois...a remaaaar!!!

Ja llençats en plè riu, la cosa es posa interessant per moments i els ànims començen a desperar les bèsties que duem tots a dins. Som un grup ben unit, fem pinya i això es nota alhora de coordinar la remada...o almenys això és el que pensavem...no???? Ai ai aiiii!


Anem devorant quilòmetres riu avall i cada cop els ràpis son més "heavys". Cullons jo em pensava que això del ràfting era com "Paseando a Miss Daisy"... que il·lús!

Tots sense excepció remem com si ens hi anés la vida. Bé de fet més d'un va creure que remant s'estalviaria de patir per la seva així que....a remar fort s'ha dit!!

Durant els 14 quilòmetres de baixada tenim pocs moments per la meditació i el relax. Els ràpids de diversa magnitud es succeixen continuament. A vegades sembla fins i tot impossible que a pesar de les aigues tant agitades...

...ens seguim mantenint "a flote" tanta gent amb una barqueta tant petita. Tot i que val a dir que varem estar força a punt de volcar més d'una vegada.

D'altres vegades l'aigua simplement ens engullia!!

Al final tot va acabar com havia d'acabar, amb molts somriures i alguna que altre....

...animalada!!!

Diumenge ben d'hora deixem la furgo a la pista d'Espot i començem el segon objectiu del cap de setmana; el cim de l'Encantat Gran (2748m).

D'esprés d'1h30' de caminada arrivem a divisar per fí la mole de granit que formen els Encantats i on hem d'ascendir tota la colla.

Una hora més tard ens plantem ben bé al peu de la tartera que hem d'encarar. Pujem per la via normal que tot i ser fàcil exigeix moure's amb soltura per terrens amb forta pendent.

La tartera es força dreta i ens cal dossificar esforços doncs tot just quan aquesta s'acaba podriem dir que comença pròpiament l'ascenció al cim. Per aquestes alçades duem ja caminant unes 3h, la cara de la Marta i en Martí acusen el sobtat desnivell amb que ens trobem avançant per la tartera.

La tartera no para d'enfilar-se, és llarga i pesada i correm el risc de desprendre pedres grosses als companys que tanquen el grup. És per això que intentem progressar junts i al mateix ritme.

Per si fos poc trobem algun passet de grimpada que ens exigeix afinar l'equilibri i la tècnica. En Pasqui sortint amb dignitat dels obstacles que trobem en el camí.

Després d'un últim pas de grimpada un xic atlètic arribem al coll dels Encantats des d'on...

...les vistes dels cims veïns són magnifiques.

Arribats en aquest coll comença la segona fase de l'ascenció i la que requereix un pèl més de d'habilitat i soltura. Rés de l'altre món però cal ser conscient del què es fà i considerar les nostres possibilitats.

El desnivell en aquest tram és una mica més acusat i l'exigència física un xic més alta. La Marta supera un passillo aèri sota l'atenta mirada de la resta del grup. La gran part del recorregut es pot fer sense cordes.

El secret es anar poc a poc i amb bona lletra. Aquí en Pasquí i en Martí disfrutant la pujada a cada pas, amb tranquilitat i un bon somriure.

Finalment i després de 4h coronem el cim en representació del CER. A la foto, d'esquerra a dreta en Pasqui, l'Isaac, la Marta, en Job i en Martí. En Jordi va actuar de manera resposable i va preferir no fer cim valorant les seves possibilitats.

La baixada va ser també força esgotadora. Aquesta tartera no s'acaba mai!

De baixada i després de 7h de caminada fem una "paradeta tècnica" al rierol que passa per davant del refugi Ernest Mallafré i remullem els peus en aigua ben freda mentre els Encantats al fons ens observen després d'haver sigut coronats.

Després d'aproximadament 9h de marxa arribem de nou al punt d'inici. Ha sigut una jornada llarga però satisfactòria. Som un grup collonut, amb gent així qualsevol cim sembla més proper; Visca el CER i visca Catalunya!!


Salut i fins la propera!!!!

!!! A T E N C I Ó !!!


RECORDEU
, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local
de la secció (2ª planta del CER).

Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.