Bones gent;
El cap de setmana passat l'Albert Roca, corredor de la secció de muntanya del C.E.R. l'Escala, es va imposar en la duríssima Cursa del Llop que se celebra Tortosa aconseguint pujar al pòdi en primer lloc i aconseguint un nou rècord absolut desde que es celebra aquesta competició.
L'Albert en el tram de cursa a peu
Aquesta cursa consta de sis etapes; El dissabte 190km de bici de carretera, 32km de cursa de muntanya i 16km de kayak de mar. El diumenge 24km de kayak de riu, mitja marató amb 1100m d'ascens corrent i una BTT de 110km....total un passeig!!!!
L'Albert va completar el recorregut en 21h10', aconseguint així establir un nou récord en la dinovena edició d'aquesta cursa i baixar ben bé una hora l'anterior millor marca...quasi res!!!
Desde la secció volem felicitar especialment al nou campió i animar-lo a dur les senyes del CER ben amunt sempre allà on competeixi, FELICITATS CAMPIÓ!!!!!!!!!!!!!
Trobareu les seves vivències en primera persona al blog: albertrocavelazquez.blogspot.com i també a internet ("TV3 a la carta", hi trobareu la notícia i un seguiment-reportatge que li van fer al "Temps d'Aventura" de TV3)
Bones gent,
El passat diumenge dia 17 un grupet de la secció varem anar a fer la fàcil i curta via ferrata de la Riera de Salenys a Romanyà. Els que s'hi varen animar foren la Marta, la Natalia, en Paski, en Joan, , en Rafa, en Xeve, l'Olga i la Bruna.
Cartell d'advertència a l'inici del recorregut.
El grup disposat a començar la ferrata. A la foto la Marta, en Rafa, l'Olga i en Xeve amb la Bruna a coll.
En Paski i en Joan preparats per l'aventura.
Varem tenir una memebre il·lustre de la secció; La Bruna que va fer tot el recorregut a lloms d'en Xeve i per la cara que fa s'ho va passar teta!!
Tot i que la via es molt senzilla sempre hi ha trams on es requereix certa concentració. La Marta concentrada en asseguar-se del cable guia.
Salut i fins la propera!!!!
Bones gent;
Aquest passat dissabte 5 membres de la secció, en Joan, en Rafa, en Marc, la Marta i l'Isaac, varem anar a fer la cresta del Ferran (Alta Garrotxa) considerada un clàssic dintre del món de les crestes. Es tracta d'una cresta de calcari, força llarga i aèrea, amb unes vistes privilegiades del prepirineu i dels boscos i contrades de la comarca.
Deixem el cotxe passada la Masia de Can Pei, sortint d'Oix, i emprenem la pista que en duu a la Palanca de Samsó per creuar la riera de Beget i vorejar per sota la base de l'inici de la cresta. A la foto el grup fent camí, amb la cresta al fons, cap a l'inici de l'aventura.
Un cop passat el trencant cap a l'inici de la cresta (fletxa vermella), el camí es transforma en un corriol que ens fa grimpar per dins de bosc fins a una paret força vertical amb un parabolt a la base. En Rafa i en Joan contemplant la pista que duu a Talaixà des del peu de la cresta.
Aquest llarg es forá senzill (IV- ??) i amb bon canto però ens encordem i progressem en ensamble per evitar ensurts fins al peu de la cova on comença propiament la cresta del Ferran. En Joan progressant pel llarg que cal protegir...
...mentre la Marta ja espera a l'entrada de la cova.
Un cop hem reunit les dues cordades, ens endinsem en la gran cova que atravessa el llom de la cresta on...
...trobem un passillo "delicat" (III??) un pèl sobat i relliscós que cal considerar.
Sortint de la cova ens enfilem en una lleixa estreta que ens duu ja cap a la cresta. En Marc sortint del forat i encarant-se cap a la cresta.
Els primers metres de cresta no son ni massa complicats ni massa aeris i es poden fer prou ràpids. La Marta grimpa per les primeres rampes.
Aviat començem a guanyar alçada i la cosa es posa interessant. Darrere ens queda el Bestracà i la seva cresta. El grup progressa ja més lentament.
Anem fent metres sempre amb la timba a l'esquerra. El que més ens sobta es la continuitat de la cresta que és quasi ininterrumpuda; la manera més ràpida d'avançar és sempre per la pròpia aresta fet que fà que constantment tinguem els cinc sentits posats en no cometre cap error. En Rafa es mira el pati des de la cornisa.
El cel avui ennubolat ens fa un gran favor de fet, doncs realitzar aquesta cresta amb un dia assolellat deu ser força més fatigós. La Martona progressant per la fina aretsa.
A mida que anem fent metres, la cresta guanya en verticalitat, exposició i ambient. Trobem talls on cal utilitzar mans i peus per guanyar estabilitat alhora de fer el pas. Caure en aquests trams està totalment "prohibit".
Després d'aproximadament 2h d'haver començat la cretsa arribem al ràpel de 25m que muntem (reunió amb parabols i argolla) i baixem per el mateix diedre-canal herbós. Ens queda el dubte de si l'hauriem pogut baixar sense rapelar i tots arribem a la mateixa conclusió; de fer segurament es pot fer, però no es pot caure ja que l'alçada es considerable. La Marta rapela àgilment fins al coll on continua la cresta.
Seguidament al ràpel i sempre en la línia de la cresta, trobem el pas de IV- que superem sense complicacions assegurant-nos en una petita alzina primer i en dos pitons després. Es força recomanable encordar-se de nou en aquest punt i allargar el tram fins haver superat la placa i el pas de la imatge. Muntem la reunió en una alzina i fem que la cordada segueixi cresta amunt.
Els desnivells importants no son molt habituals durant el recorregut però els que trobem cal passar-los a conciència i amb tranquilitat. Les presses no s'avenen gens amb les crestes. La Marta mirant de trobar la manera més lògica i segura de baixar un d'aquests desnivells.
Les vistes de l'Alta Garrotxa al llarg de tota la cresta son espectaculars, i hi podem reconèixer multitud de cims veïns que sovint pujem a l'hivern amb esquís. És veritablement un espectacle pels sentits. A la foto en Joan abraça en Marc amb gest amistós damunt d'un sortint de roca rodejats pel vuit.
Duem quasi 4h de cresta i només hem parat per fer el ràpel i un petit mós (5min.). Desde la llunyania observem l'inici de la cresta que ara ja ens queda força lluny. El Poble de Talaixà just al peu del cim del Ferran es el nostre punt visual que ens guia per saber el que ens queda de cresta.
Anem progressant sense pressa però sense pausa i quan creiem que al proper desnivell veurem ja el cim...
...ens trobem de nou amb un altre desnivell!. Això no s'acaba mai!! La cresta es fa força llarga i cal anar-se hidratant i menjant de tant en tant.
Anem amenitzant les hores amb tot tipus de converses i acudits mentre caminem concentrats i estalviant forçes per la baixada. A la foto la Marta i en Joan anant per feina.
Foto de cim. Després de gairebé 5:30h arribem a l'anhelat cim del Ferran (980m). Ara ens toca baixar fins a Talaixà i després fins a Oix. Calculem, segons diuen les ressenyes, trigar unes 2h.
Arribem al veïnat de Talaixà tot seguint un caminet guiat per fites creuant un bosc força dens plé d'alzines, roures, noguérs, i d'altres espècies autòctones.
Durant el descens cap a Oix s'ens ofereixen bones imatges de la cresta. Vista des de lluny també impressiona lo seu!
Just abans de creuar la Palanca de Samsó de nou, fem una parada obligatòria amb banyet inclós a la riera de Beget. L'aigua està increïblement bona i ens relaxa els muscles ja cansants després de quasi 8h caminant.
Salut i fins la propera!!!!
Benvinguts "trepas";
Presentem la ressenya completa de la via "Intrèpida Sirena" perquè la gent pugui tenir una mica més de informació que la que ha aparegut en el num. 236 de la revista VÈRTEX de la federació. (pag.69).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CROQUIS:
DEFINICIÓ:
La "Intrèpida Sirena" es tracta d'una via llarga de 103m de recorregut ubicada en el penyasegat de Punta Milà (Montgó, l'Escala) amb orientació E. La via es divideix en 5 llargs (podem enllaçar el 2on i el 3er llarg obviant la 3ª reunió) amb una dificultat màxima de V+ i es troba totalment equipada amb rings d'inoxidable, i 3 rings per R. Trobareu diverses opcions de ponts de roca i possibilitats de protegir passos amb friends petits i mitjans. La roca es calcària, amb canto generós i la seva qualitat és bona en general a excepció d'un petit tram en l'ultim llarg. APROXIMACIÓ:
Degut a la particularitat de la seva ubicació, l'aproximació caldrà fer-la per mar. Les opcions passen per deixar el cotxe al port de l'Escala o a Montgó i prendre una embarcació desde qualsevol d'aquests dos punts que us dugui al peu de via. Sense cap ànim lucratiu oferim dos telèfons de dues embarcacions privades que poden dur escaladors fins a peu de via: Enric Panoi 636264600 (l'Escala) i Àlex 600612958 (Montgó). Des de l'Escala el trajecte per mar es d'uns 30min i desde Montgó és de 10min. Es desaconsella rapelar la via doncs en el seu inici la seva vertical presenta un tram desplomat que ens allunyaria uns 4mts de la mateixa i ens impossibilitaria retornar a la paret. Qui vulgui probar aquesta opció que tingui clar que a partir de la R3 (una repisa ample i còmode) cal que desgrimpi i rapeli flanquejant cap l'esquerra (d'esquena al mar) i assegurant la corda amb cintes o friends per evitar el pèndol en cas de desenganxar-vos de la paret.
DESCENS:
Un cop a dalt de la via i amb el mar a l'esquena, enfront vostre trobareu l'antiga instal·lació d'un canó de la guerra, a l'altre costat d'aquesta instalació comença un sender GR costaner (mar a la dreta) que us durà de baixada a la Cala Montgó. 25min. OBSERVACIONS:Aquesta via és aconsellable tot l'any a excepció dels dies posteriors a temporals de llevant degut a la humitat de la roca en tot el primer llarg. Tampoc us hi aventureu en dies de mala mar o mar de fons ja que el peu de via és troba tot just 1'5m per sobre de l'aigua i per tant és a l'abast de les onades. Per qualsevol dubte: cer.muntanya@hotmail.comFOTOS:
El penyasegat de Punta Milà
Després de l'accés en barca, col·locant-nos al peu de via
Al peu de via hi caben tres persones sense molestar-se. Es tracta d'un petit sortint de roca en forma de trampolí situat a la part mitja del peu de la paret i es incofusible doncs no n'hi hi cap més d'aquestes característiques en tot el peu de via. Assegurar al que escala no es cap problema. Hi ha 2 rings per evitar que qualsevol pas en fals ens faci caure a l'aigua.
Encarant el diedre del primer llarg.
Progresssant per la via l'ambient està garantit!
Les reunions son totes força còmodes i comfortables. Totes es troben equipades amb 3 rings.
L'escalada es molt "gorila" amb canto generós i fisures per protegir al gust tot i que no és necessari ja que es troba tota equipada. La pila s'en ressent cap a meitat de via.
Al cim de la via les vistes son espectaculars.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Som conscients que el blog no hauria de servir per aquestes coses, però es que els protagonistes s'ho mereixen!!!!
Com molts de vosaltres ja deveu saber s'ens ha casat una parella de membres molt estimats dins de la secció el "pressi" i la "secre", l'Isaac i la Marta.
Des d'aquí els hi volem fer arribar els nostres millors desitjos de salut, amor i felicitat.
I que la vida us doni un camí ben llarg...
I es que algú ha vist una parella de nuvis més guapos?
Per cert, hem sabut que son de viatge de noces a Les Dolomites (Itàlia), vinga on son les fotos?
!!! A T E N C I Ó !!!
RECORDEU, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local de la secció (2ª planta del CER).
Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.
L'Albert en el tram de cursa a peu
